Traumatologia · Espatlla

Dolor i patologia d’espatlla

El dolor d’espatlla pot ser degut a una tendinopatia o bursitis, una ruptura del manegot dels rotadors, una capsulitis adhesiva o una artrosi. Identificar-ne l’origen és clau per escollir el tractament adequat i evitar procediments innecessaris.

Tractament i valoració de patologia d’espatlla
Símptomes freqüents

Quins símptomes orienten cap a un problema d’espatlla?

La localització del dolor, la pèrdua de força i el tipus de limitació ajuden a diferenciar entre tendó, bursa, càpsula articular i desgast de l’articulació.

Dolor en aixecar el braç

Freqüent en tendinopatia del manegot dels rotadors i dolor subacromial, especialment en activitats per sobre del cap.

Dolor nocturn

Pot aparèixer en patologia del manegot rotador, bursitis o artrosi i dificultar dormir sobre aquell costat.

Pèrdua de força

La dificultat per elevar el braç o mantenir pes pot fer sospitar una ruptura del manegot, sobretot després d’un traumatisme.

Rigidesa marcada

Si tant el moviment actiu com el passiu estan limitats, cal descartar capsulitis adhesiva o artrosi glenohumeral.

Cruixits o sensació de fregament

Poden acompanyar canvis degeneratius, lesions tendinoses o alteracions mecàniques de l’espatlla.

Dolor després d’una caiguda o estrebada

Una pèrdua brusca de força després d’un traumatisme requereix una valoració precoç per descartar una ruptura aguda.

Entendre el diagnòstic

No tot dolor d’espatlla és “tendinitis”.

A l’espatlla conviuen tendons, bursa, càpsula i articulació. La tendinopatia del manegot dels rotadors —sovint anomenada tendinitis— i la bursitis subacromial acostumen a provocar dolor amb el moviment, mentre que una ruptura pot afegir pèrdua de força. La capsulitis adhesiva destaca per una rigidesa global i progressiva.

L’artrosi glenohumeral és un procés degeneratiu diferent, en què es desgasta el cartílag de l’articulació. Aquestes patologies no són necessàriament etapes consecutives d’una mateixa malaltia: el tractament es decideix segons el diagnòstic, la intensitat dels símptomes, l’exploració i les proves d’imatge.

Principals patologies

Del dolor subacromial a l’artrosi: problemes diferents, tractaments diferents.

L’estratègia acostuma a començar per mesures conservadores i progressa només quan els símptomes, la funció i les proves d’imatge justifiquen avançar.

01 · Tendinopatia i bursitis

Dolor en elevar el braç, sobrecàrrega i sensibilitat subacromial. El tractament inicial sol basar-se en educació, modificació de l’activitat, analgèsia i fisioteràpia.

02 · Ruptures del manegot

Poden ser parcials o completes, degeneratives o traumàtiques. No totes necessiten cirurgia, però la pèrdua de força, la mida de la ruptura, l’edat funcional i l’evolució són importants.

03 · Capsulitis adhesiva

Dolor i pèrdua progressiva de mobilitat activa i passiva. L’objectiu inicial és controlar el dolor i recuperar el moviment de manera progressiva.

04 · Artrosi glenohumeral

Quan el cartílag es desgasta apareixen dolor, rigidesa, pèrdua de mobilitat i limitació funcional. En fases avançades pot estar indicada una pròtesi.

Tendó i bursa

Tendinopatia, bursitis i ruptures del manegot dels rotadors

La majoria de quadres subacromials comencen amb tractament no quirúrgic. En les ruptures, la decisió depèn de si són traumàtiques o degeneratives, parcials o completes, i de la força i funció del pacient.

Fase inicial

Reduir temporalment les activitats que desencadenen dolor, mantenir mobilitat, utilitzar analgèsia o antiinflamatoris quan siguin apropiats i començar un programa de fisioteràpia dirigit.

Dolor persistent

Si no hi ha millora, revisem el diagnòstic i valorem ecografia o ressonància. Una infiltració de corticoide pot aportar alleujament a curt termini en casos seleccionats, evitant infiltracions repetides sense una indicació clara.

Ruptura parcial o degenerativa

Moltes ruptures petites o parcials poden millorar clínicament amb fisioteràpia. Si persisteixen dolor i limitació, es valora de manera individual la reparació artroscòpica o altres opcions.

Ruptura completa o traumàtica

Una ruptura aguda amb pèrdua important de força, una lesió reparable simptomàtica o una ruptura que progressa pot requerir una valoració quirúrgica precoç per reparar el tendó.

La fisioteràpia pot millorar dolor i funció fins i tot en algunes ruptures completes; tanmateix, determinades ruptures poden augmentar de mida amb el temps. Per això el seguiment clínic i d’imatge s’individualitza quan la reparació continua sent una opció.

Capsulitis adhesiva

L’“espatlla congelada” sol evolucionar per fases.

La capsulitis adhesiva provoca dolor i una pèrdua global de mobilitat. Habitualment millora amb el temps, però la recuperació pot ser lenta i el tractament s’adapta a la fase predominant.

1 · Fase dolorosa o de congelació

Predomina el dolor i progressivament es perd mobilitat. Prioritzem control del dolor, exercicis suaus i, en casos seleccionats, infiltració intraarticular de corticoide.

2 · Fase rígida

El dolor pot disminuir, però persisteix la rigidesa. La fisioteràpia s’orienta a recuperar mobilitat sense forçar de manera excessiva una articulació molt reactiva.

3 · Recuperació

La mobilitat millora de manera progressiva. S’intensifica el treball de rang articular, força i funció segons tolerància.

Si no millora

En casos resistents es poden valorar tècniques com la hidrodilatació i, excepcionalment, manipulació sota anestèsia o alliberament capsular artroscòpic.

Artrosi de l’espatlla

El tractament de l’artrosi depèn més dels símptomes que d’una radiografia aïllada.

L’artrosi glenohumeral produeix pèrdua de cartílag entre el cap humeral i la glena. La decisió terapèutica combina dolor, mobilitat, funció, radiografies i estat del manegot dels rotadors.

Artrosi inicial

Adaptació d’activitats, exercici, fisioteràpia i tractament analgèsic individualitzat. L’objectiu és conservar mobilitat i controlar el dolor.

Artrosi moderada

Si el dolor persisteix, es poden valorar infiltracions en casos seleccionats i ajustar el programa d’exercici. També es revisen el manegot rotador i l’anatomia articular.

Artrosi avançada

Dolor freqüent o nocturn, rigidesa important i pèrdua d’autonomia malgrat el tractament conservador fan plantejar una opció quirúrgica.

Artrosi avançada + gran limitació

Quan el desgast és sever i la qualitat de vida està clarament afectada, la substitució protèsica pot ser l’opció que millor alleugi el dolor i recuperi funció.

Cirurgia protèsica

Pròtesi anatòmica o pròtesi invertida: no són la mateixa operació.

La pròtesi anatòmica reprodueix l’anatomia normal de l’espatlla i se sol considerar quan hi ha artrosi glenohumeral amb un manegot rotador funcional i una anatomia adequada.

La pròtesi invertida canvia la mecànica de l’articulació i permet que el múscul deltoide tingui un paper més gran. És especialment útil quan el manegot rotador és insuficient i en determinats casos complexos d’artrosi, deformitat òssia o cirurgia prèvia.

Pròtesi anatòmica

Indicada en pacients seleccionats amb artrosi, os adequat i manegot rotador competent.

Pròtesi invertida

Especialment útil en artropatia per ruptura del manegot, ruptures irreparables associades a artrosi i determinades espatlles complexes.

Planificació individual

Radiografies i, quan cal, TC o RM ajuden a valorar glena, os, manegot rotador i mida dels components.

Rehabilitació

La recuperació és progressiva i depèn del tipus de pròtesi, la qualitat dels teixits i els objectius funcionals del pacient.

Quan consultar

Hi ha situacions en què convé valorar l’espatlla aviat.

  • Pèrdua brusca de força després d’una caiguda o una estrebada.
  • Impossibilitat d’elevar el braç després d’un traumatisme.
  • Espatlla vermella, calenta, molt inflamada o acompanyada de febre.
  • Rigidesa progressiva que impedeix vestir-se, rentar-se o dormir amb normalitat.
  • Dolor que persisteix malgrat un tractament conservador ben realitzat.
Dubtes freqüents

Preguntes habituals sobre el dolor d’espatlla

Cal operar totes les ruptures del manegot?

No. Moltes ruptures degeneratives, parcials o de mida petita poden tractar-se inicialment amb fisioteràpia. La cirurgia s’individualitza segons símptomes, força, tipus de ruptura i expectatives.

Una infiltració cura la tendinitis o la bursitis?

Pot reduir el dolor a curt termini en casos seleccionats, però no substitueix la rehabilitació ni repara un tendó trencat. La indicació ha de formar part d’un pla global.

La capsulitis adhesiva sempre necessita cirurgia?

No. La majoria de pacients millora amb temps i tractament conservador. La cirurgia es reserva per a casos persistents i molt limitants.

Quan es planteja una pròtesi d’espatlla?

Quan l’artrosi o una artropatia avançada produeixen dolor i pèrdua de funció importants i el tractament no quirúrgic ja no ofereix un control suficient.

Àrees relacionades

També et pot interessar

Altres àrees de traumatologia i tractaments que poden formar part d’una valoració global.

Tractaments biològics
Medicina regenerativa

Tractaments biològics

Opcions infiltratives i biològiques en indicacions seleccionades, sempre dins d’una valoració clínica completa.

Llegir més
Planificació quirúrgica
Tecnologia

Planificació quirúrgica

Tecnologia aplicada a la precisió i a la personalització de la cirurgia ortopèdica.

Llegir més
Traumatologia INB
Equip mèdic

Traumatologia INB

Valoració integral de patologia articular, lesions de l’aparell locomotor i recuperació funcional.

Llegir més
Valoració mèdica

Tens dolor, pèrdua de força o rigidesa a l’espatlla?

Revisem els símptomes, l’exploració i les proves d’imatge per diferenciar tendó, bursa, càpsula i artrosi, i explicar-te quines opcions tenen sentit en el teu cas.

Telèfon682 663 856
Emailadministracionconsulta@inbscp.com
CentreClínica Sagrada Família
WhatsApp